Crec interessant tancar aquesta petita sèrie amb unes conclusions a mode de resum de les impressions dels visitants d’abans de l’era turística.
En primer lloc, el que més crida l’atenció és la preeminència del port de Maó com un dels valors més importants de l’illa, sinó el que més, tant pel seu valor estratègic -en temps de conflictes i ocupacions- com pel seu potencial comercial derivat de les seves dimensions i bones condicions físiques. A nivell estètic, tant les cases angleses o l’Església de Santa Maria de Maó com els palaus senyorials i la Catedral de Ciutadella es solen descriure com a polits, així com també la Cova-Parella, el Castell de Sant Felip i, ja a principis del segle XX, es deixa entreveure part de la cultura talaiòtica de Menorca, analitzada especialment per Crawford. Addaia, amb el seu port entranyable i, sobretot, la fertilitat dels seus cultius, és un dels altres llocs que deixa extasiats els viatgers en més d’una ocasió.
Per altra banda, els pobles interiors, amb més pocs habitants i menys coses per veure són freqüentment ignorats pels visitants, tot i que cal remarcar el paper d’Es Mercadal servint d’aturada intermèdia en el camí de Ciutadella a Maó o alguns indrets d’Alaior, principalment la seva església. Hem pogut veure com els viatgers que fan contacte amb la gent d’interior de l’illa en remarquen el seu caràcter més tancat i sec, en contraposició als habitants de Ciutadella i Maó, més oberts en estar més acostumats al tracte amb estrangers.
Menorca, en general, es percep endarrerida a nivell social i econòmic, quelcom confirmat per les dures crítiques de Verdejo o Schceroeder; amb tot, cal recalcar que dites crítiques a les poques ganes d’avançar dels menorquins es limiten a açò, a fer notar els defectes o, en el millor dels casos (Verdejo), a proposar possibles solucions basades en millores en l’agricultura o altres indústries. Els comentaris negatius quant a la baixa qualitat de les posades o Casas de Rey es remunten a mitjans del segle XVIII (Armstrong) i segueixen encara moltes dècades després; ningú creu encara en la formació del negoci turístic, ningú veu més que escassos visitants que vénen a estudiar l’illa amb motius militars, aventurers o arqueològics. Gairebé mai s’esmenta la bellesa de les platges. No hi ha res d’estrany en tot açò: a Menorca no s’iniciarà un flux de visitants més o menys consistent fins ben entrada la segona meitat del segle XX, i encara ho farà amb un retard considerable respecte a les altres illes de l’arxipèlag.
Cal fer notar l’existència de molts més testimonis a la nostra illa durant els períodes que hem repassat; no és intenció d’aquesta modesta sèrie de cinc articles recollir cadascun d’ells a fons i, per altra banda, les dificultats materials ho farien impossible (certes publicacions són difícils de trobar o comporten costos d’adquisició massa alts).
Per a l’interessat que vulgui aprofundir en els antecedents del turisme té a la seva disposició el blog de l’autor menorquí Alfons Méndez, el qual ha revisat més autors i més a fons dels que hem examinat aquí:
http://amendezvidal.blogspot.com.es (cal posar les paraules “Menorca en els llibres de viatges” a la casella de cerca del blog). Un altre espai web interessant és el següent: http://fabian.balearweb.net/category/5763 En ell, s’hi poden trobar bona part de les obres dels viatgers digitalitzades, juntament amb altres documents històrics relatius al turisme i altres aspectes de les Illes.
Per acabar, mencionar dues publicacions que tracten de la bibliografia dels llibres de viatges a les Balears durant els segles XIX i XX:
- L’article Bibliografia sobre los libros de viaje a las Baleares en el siglo XIX, de Miquel Seguí Llinàs, de 1992.
- La tesi de final de màster Mirades de la Badia de Palma a través dels llibres de viatges (1800-1936), de Jerònia Florit Zuazaga, de 2010.
Ambdós articles es poden trobar fàcilment cercant pel títol en Google.
Es racó d'en Joan 
Deixa un comentari