Literatura: Quiet (Màrius Serra)

Sinopsi:

Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, és un nen de set anys nascut amb una severa encefalopatia que li provoca una dependència total. D’acord amb les paraules del pare d’en Lluís, que és alhora l’autor del llibre, tracta d’explicar “l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en què predomina la joia i un cert embadaliment”.

Opinió:

Màrius Serra (Barcelona, 1963) ja era un escriptor destacat quan a l’any 2000 nasqué el seu segon fill, en Lluís, aparentment un nadó d’aspecte  normal. Un més després, malauradament, una visita al metge per un atac epilèptic d’en Llullu es traduí en el diagnòstic d’una greu i rara paràlisi cerebral que la ciència mèdica no va acabar mai de saber definir.

Quiet és una novel·la curta, de capítols curts però contundents. Serra, enlloc de la típica estructura narrativa, opta pel relat d’episodis reals en la vida del petit Llullu i la seva família, en primera persona i sense seguir cap ordre cronològic ja que, com relata el mateix autor en el prefaci de la novel·la, “(…) conviure amb el Lluís implica prescindir de la noció de progrés. Els temps verbals perden sentit, perquè ahir, avui i demà són i no són el mateix”. Així, ens trobarem amb moments literals de la vida del fill de l’escriptor, tant al seu lloc de residència -Barcelona- com a altres països, i és que Màrius i la seva parella no deixaren que la discapacitat d’en Llullu es convertís en barrera per seguir practicant una de les seves grans aficions: viatjar per tot el món.

Durant aquest viatge que el llibre suposa, el lector es veurà tan prest fent turisme pels canals de Venècia o les fredes ciutats de Finlàndia com immers en els passadissos d’hospitals infantils o a les sales d’urgència barcelonines. Quiet, emperò, no és d’aquells llibres que hom devora amb l’ànsia de passar i passar pàgines per esbrinar què succeirà a continuació, ni falta que fa; cada capítol constitueix un episodi especial en el que Serra no es limita a descriure les situacions -quotidianes o extraordinàries-, sinó també a incitar el lector a la reflexió. Són escrits que, sense recórrer mai a la llàgrima fàcil, aconsegueixen l’objectiu de traslladar l’ambivalència emocional a què es veu sotmesa la família d’en Llullu, i en especial el seu pare, que és qui dóna forma als seus pensaments al llarg dels set anys que cobreix la narració.

Màrius Serra, sempre conscient del diagnòstic poc favorable del petit (“Veig el futur. Voler creure que l’esperança de vida del Llullu és la d’un nen occidental qualsevol resulta una quimera. Un engany”.) publicà Quiet el novembre del 2008 per donar visibilitat a tots els llullus, a totes aquelles persones afectades per infermetats minoritàries. Tot i que per desgràcia en Lluís Serra Pablo va morir l’any següent, als 9 anys d’edat, crec que l’objectiu del seu pare queda més que complert amb aquesta publicació que arriba a tota persona amb un poc de cor.