Literatura: La pesta (Albert Camus)

Sinopsi:

Ciutat d’Orà, Algèria. En un moment indeterminat durant la dècada dels anys 40. Una ciutat lletja, sense arbres, sense jardins, sense coloms, però d’aspecte tranquil. Fins que apareixen les primeres rates mortes. Ara una, després una altra, i una altra, fins a comptar-se per desenes, centenars. Milers. Surten en grup a morir a l’aire lliure, amb la sang vessant pels morros, regant de putrefacció els carrers. De sobte, el fenomen s’atura, tal com va venir. Emperò ara se n’inicia un altre: és el torn dels habitants de la ciutat, que comencen a caure rendits amb febres altíssimes, els ganglis del coll inflamats, vòmits de bilis vermella, continus deliris. I, finalment, la mort. Les autoritats no ho volen admetre en un primer moment, però l’evidència i la progressió dels cadàvers els confirma la tragèdia: Orà està sotmesa a una epidèmia de pesta.

Opinió:

Albert Camus, nascut a Algèria el 1913, fou un escriptor, filòsof, assagista i dramaturg francès que rebé el Premi Nobel de Literatura el 1957, tres anys abans de la seva mort. Després d’èxits com El mite de Sísif  o L’estranger, l’any 1947 publicà la novel·la La pesta, una de les seves cúspides literàries que, com les dues anteriors, resulta impossible analitzar sense entendre el concepte de la filosofia de l’absurd. Aquesta teoria fou desenvolupada per Albert Camus i estableix que tot esforç de les persones per cercar un significat a la vida, a la seva existència dins l’univers, fracassarà: tal sentit no existeix. Açò es traduiria en una falta d’esperança, en un absurd total en el qual seria fàcil pensar que la caiguda en la desesperació resulta inevitable. No obstant, és en aquest punt quan Camus ens diu que hem de ser rebels. Rebels per acceptar la irracionalitat del món, el sense sentit de la vida, l’absurd total: quan això s’aconsegueixi ens alliberarem i, dins aquest límits, podrem viure en plenitud.

A La pesta, l’epidèmia -sorgida del no res, d’un dia per l’altre- simbolitza l’absurd, la irracionalitat, el sense-sentit. Quan es declara, es tanquen les portes de la ciutat i s’emprèn la lluita amb totes les armes de què disposa la ciutat d’Orà, que són totes les armes de què disposaria qualsevol altra ciutat en les mateixes circumstàncies: els humans. Ara bé, hi ha distintes formes de fer front al mal (l’absurd): una d’elles seria la desesperació, negada en tot moment per Camus; l’altra, la que ell defensa, és la de prendre acció: la rebel·lia contra la pesta. A la novel·la, escrita en forma de crònica per un dels protagonistes, el que precisament l’autor ens ofereix és açò: la història d’uns personatges i la forma que tenen d’encarar l’absurd que suposa la plaga.

El doctor Rieux, l’heroi anònim que tot i els seus problemes personals es deixa la pell tractant els malalts i intentat trobar una cura col·lectiva, es rebel·la i pot lluitar contra l’epidèmia perquè pren consciència de l’existència de l’absurd a través de la rutina del seu treball. En una conversació amb un altre personatge -el periodista Rambert-, en relació als ideals de l’heroisme, Rieux explica:

“(…) aquí no es tracta d’heroisme. Es tracta únicament d’honestedat. És una idea que potser el farà riure, però l’únic mitjà de lluitar contra la pesta és l’honestedat”.

Quan Rambert li demana què significa l’honestedat, el doctor respon:

“No sé què és, en general. Però, en el meu cas, sé que no és més que fer el meu ofici”.

Representació dels famosos “metges de la pesta negra” (gravat de Paul Fürst, 1656).

La majoria dels personatges restants acabaran unint-se a la lluita conjunta. El mateix Rambert intenta al principi fugir de la ciutat per retornar amb la seva parella, sense entendre que no és possible: només quan accepti l’absurd serà capaç de passar a l’acció directa i ajudar a combatre els devastadors efectes de la bactèria. Un altre aspecte que critica Camus és la religió, representada pel capellà Paneloux, el qual encara la situació per la via del sermó, justificant la catàstrofe com a càstig diví pels pecats comesos pel poble; més tard canviarà radicalment de parer quan vegi amb els seus propis ulls la terrible agonia d’un infant infectat.

A nivell literari, La pesta és una novel·la fàcil de llegir, amb un estil directe i sobri, assequible per a tothom, amb una narració intel·ligent, combinant diàlegs de gran interès que permeten observar els pensaments i l’evolució dels personatges, amb les descripcions dels fets i les terribles conseqüències de la plaga. No hi falta qui veu en aquest llibre una clara al·legoria dels efectes devastadors de la II Guerra Mundial, i més concretament del nazisme.

Em deixo moltíssims aspectes a comentar d’aquesta, diguem-ho ja, obra mestra. Alguns se m’escapen per falta de temps; d’altres, per pura limitació de coneixements, i és que la literatura (i la filosofia) d’Albert Camus és tan apassionant com complexa.