Els antecedents del turisme a Menorca: els primers aventurers (II)

Una altra figura clau en els antecedents del turisme menorquí fou José Vargas Ponce, mariner de l’Armada, polític, escriptor i erudit, a qui se li atribueix la primera descripció moderna de les Illes Balears amb la publicació Descripciones de las islas Pithiusas y Baleares, del 1787. L’autor havia arribat a Eivissa tres anys abans amb l’encàrrec d’aixecar les cartes nàutiques de les costes de l’arxipèlag, però pel mal temps hagué de prolongar la seva estància i aprofità per descriure les Pitiüses i la resta de les illes, entre elles Menorca, més a fons

Del llibre de Vargas hom rescata descripcions prou diàfanes de la Menorca de finals del segle XVIII, en plena dominació espanyola. Un dels aspectes que més destaca és la bona connexió de les poblacions de l’illa per mitjà del camí que les uneix (“un hermoso camino con que esta isla aventaja a todas sus vecinas”); la zona d’Addaia, que considera com a “el mejor y más hermoso terreno de la Isla (…), sumamente agradable en particular durante los rigores del verano”; la catedral i les cases nobles de Ciutadella i, per damunt de tot, el port de Maó, del qual escriu: “El Puerto, uno de los más cómodos y seguros que ha formado la naturaleza (…) es lo más notable de toda la isla (…)”.

L’autor també es fa palesa de les fortes tramuntanades a què estem tan acostumats els menorquins, però alhora admet que, en general “el aire es muy puro y saludable”. El poble d’Alaior “después de Mahón y Ciudadela” és la població més polida, però en canvi, Es Mercadal “interesa muy poco” i, com Armstrong, Vargas incideix en la perillositat de l’ascens a la muntanya del Toro i els riscos d’endinsar-se per via marítima al port de Fornells.

antecedents_3
Mapa de la primera edició de Vargas Ponce

Finalment, del caràcter dels illencs n’apunta que és variable segons la població a què pertanyen: els maonesos li resulten “más industriosos, de un aire más libre”; els ciutadellencs els descriu com a “más hábiles que el común de los paisanos” pel seu major tracte amb els comerciants estrangers; els habitants del centre de l’illa “son más toscos, taciturnos y endurecidos al trabajo”. De tots els menorquins, en qualsevol cas, comenta que són força religiosos i obeeixen cegament a qui els governa.

André Grasset de Saint-Sauveur, cònsol francès a les Illes Balears, fou un altre important exponent de la Menorca de principis del segle XIX, arrel de les completíssimes investigacions que portà a terme entre 1801 i 1806 i publicades després en el llibre Voyage dans les îles Baléares et Pithiuses, traduït a l’anglès el 1808. Aquest autor, de ploma àgil i estil un tant mordaç, resulta una font altament interessant: a més de descripcions minucioses sobre la geografia de Menorca i l’accés a distints punts considerats claus (bona part de la seva feina consistia en elaborar informes estratègics per a Napoleó),  ens deixa també les seves impressions sobre els hàbits i costums dels habitants de l’illa.

Com a Vargas Ponce, a Grasset de Saint-Sauveur l’impressiona el port de Maó, del qual diu: “sense cap dubte és un dels millors i més segurs del Mediterrani, i pot contenir una flota molt nombrosa”, mostrant-se també d’acord amb la descripció feta pel Cardenal de Retz, personatge qui al segle XVII ja el considerava “el millor port de la Mediterrània”. Les cases particulars de la capital reconeix que estan construïdes “amb cert estil i pulcritud”, però en canvi “no hi ha cap edifici públic que sigui mereixedor de l’atenció del visitant”.

Referent a Ciutadella, es destaquen la Catedral i la seva antiguitat (92), la gran bellesa de certes cases particulars (94) i les coves de Cala Blanca, conegudes com a La Cova Perella en aquella època, les quals ja eren un enclavament “generalment visitat pels viatgers”.

Quant a les altres zones, Grasset de Saint-Sauveur elogia per damunt de tot la granja d’Addaia, amb “terrenys fèrtils, cultivats amb cura, que produeixen tot tipus de fruita i vegetals”. Altres llocs que li criden l’atenció són: el port de Fornells que, tot i les dificultats per fondejar, podria presentar avantatges per al comerç; les vistes des de dalt la muntanya del Toro  i el castell de Santa Àgueda, i l’església d’Alaior.

antecedents_4
Dones illenques de principis del s. XIX del llibre de Saint-Sauveur.

En relació als aspectes negatius, Grasset de Saint-Sauveur no es mossega la llengua i assenyala tot el que no li agrada: la rivalitat entre Ciutadella i Maó per la capitalitat de l’illa, que troba ridícula i dolenta per a l’interès públic; la deficient educació impartida a les escoles de l’illa (“la major part del temps es destina a pregàries”); determinats prejudicis dels illencs, com el fet que considerin una gran humiliació haver d’ingressar a un hospital; el poble de Es Mercadal (“excepte per haver d’aturar-si per mal temps, res més pot induir el viatger a romandre a aquesta vil·la”) o les condicions paupèrrimes de les Casas de Rey, una espècie de tavernes o posades públiques, presents a tots els pobles, on els viatgers hi podien pernoctar i comprar queviures. No només es queixa dels preus exorbitants, sinó que realitza descripcions força gràfiques d’algunes d’aquestes posades, concretament de la Casa de Rey d’Alaior: “(…) un allotjament molt dolent. Només hi ha llits bruts i miserables, i el total de provisions consisteix en ous, formatge dolent, cebes, vi execrable i pa integral”.

Si havíeu llegit el primer article de la sèrie Els antecedents del turisme a Menorca, de ben segur que recordareu aquesta descripció: és molt similar a la que ja havia fet John Armstrong cinquanta anys abans. Res ha canviat en la precarietat de les Casas de Rey: encara hauran de passar unes quantes generacions per començar a entendre el potencial del negoci dels visitants…

Fonts consultades:

  • Barceló, B. (2000). Història del turisme a Mallorca. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 15(50), 31-55.
  • Grasset de Saint-Sauveur, A. (1808). Travels through the Balearic and Phitiusian islands. Londres: Phillips.
  • Vargas, J. (1787). Descripciones de las islas Pithiusas y Baleares. Madrid: Ibarra.

Nota: les cites en català del text de Grasset de Saint-Sauveur són traduccions personals de l’anglès.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: